971 77 02 67 - 971 77 03 69

EL MEU ERASMUS A FLORÈNCIA

Dic 08, 2016 by Angela Martí Category: Notícies 0 comments

 

Quan vaig tenir notícia de la convocatòria d’un projecte Erasmus+ al nostre centre, vaig valorar la possibilitat que un projecte com aquest pogués contribuir d’alguna manera a la millora de les assignatures que impartesc.

Des de fa més de deu anys, cada curs he plantejat un viatge d’estudis per visitar llocs relacionats amb la cultura clàssica que enseny a les aules: la majoria de vegades la destinació ha estat la ciutat de Roma, però també hem visitat Atenes i Florència. Aquests viatges estaven organitzats a base de visites culturals, amb un dossier i explicacions dels llocs visitats.

El projecte Erasmus em va despertar la curiositat per anar una passa més enllà i passar de les visites culturals a l’intercanvi amb algun altre centre d’Europa, preferentment d’Itàlia, atès que el meu principal propòsit és incentivar els estudis clàssics.

Els avantatges de l’intercanvi sobre el viatge són diversos: en primer lloc, pot sortir més econòmic; a més, ofereix la possibilitat d’establir contacte amb joves d’altres països i de conèixer la seva cultura d’una manera diferent, compartir experiències i comparar els seus respectius sistemes educatius.

A l’hora de triar la mobilitat que havia de dur a terme, vaig tenir clar que la meva primera opció era fer-la a Itàlia, ja que pels motius que he expressat anteriorment és la destinació prioritària d’un possible futur intercanvi. Em vaig decantar per un curs de llengua i cultura italiana oferit pel centre Europass de Florència.

Per altra banda, durant la mobilitat era important aprofitar l’ocasió d’entrar en contacte amb professors d’altres llocs d’Europa per encetar un projecte conjunt, si era possible.

Les classes de llengua italiana es dividien entre gramàtica i conversació, dues hores al dia de cadascuna. Després de fer un test d’anivellament, vaig entrar a una classe de nivell B2. En aquestes classes vaig conèixer gent de molt diversa procedència, però pocs professors i, en qualsevol cas, no els més adequats per als meus fins: una professora espanyola, una americana, però cap que ensenyàs a un altre país europeu amb el qual posar en marxa un projecte.

Tot seguit començaven les classes d’art. Cada sessió durava dues hores i consistia en una mirada a l’art italià amb especial esment al florentí, des de l’Antiguitat al darrer Renaixement. El problema, si és que es pot qualificar així, és que en aquest curs d’art em vaig trobar que era l’única alumna! Naturalment, això em va permetre aprofitar a fons les classes, però em va impedir establir relacions amb altres professors.

Les classes d’art es varen complementar amb diverses visites –ara sí, en grup– per conèixer in situ els monuments estudiats: Santa Croce, Il Santo Spirito, el Palazzo Pitti, el Duomo, el Palazzo Vecchio i la Galleria degli Uffizi; vaig poder conèixer noves maneres de fer visites culturals que combinassin el rigor amb l’amenitat i que aprofitassin les noves tecnologies. Estic segura que m’hauran estat molt útils en vistes a la preparació de noves sortides culturals.

Pel meu compte vaig completar el recorregut artístic de la ciutat amb visites (Museo Archeologico, Fiesole, San Miniato, etc.). A tots aquests llocs vaig poder comprovar i admirar el que havia après a les classes d’art. També vaig realitzar sortides a les ciutats de Lucca, Pisa, Siena i San Gimignano. Val a dir que la segona setmana vaig estar acompanyada de Margalida Marí, professora d’Història de l’Art del centre, que també duia a terme una mobilitat a Europass.

En definitiva, la mobilitat em va permetre, per una banda, posar-me al dia en llengua italiana; per l’altra, adquirir coneixements teòrics i actualitzar els meus plantejaments metodològics per dur a terme una bona visita cultural a la ciutat, i per extensió a altres indrets que poguessin resultar interessants al meu alumnat.

Una vegada finalitzada la mobilitat i iniciat el nou curs acadèmic, era el moment de posar en pràctica el que havia après al curs.

El meu primer pensament va ser organitzar una sortida a Florència amb alumnes durant el curs 2016-2017 i, durant aquest mateix curs, iniciar els tràmits per dur a terme un intercanvi a l’estranger, preferentment a Itàlia.

Pel que fa a la sortida, es va organitzar per dur-la a terme el mes de gener de 2017. L’acollida per part de l’alumnat va ser bona, però finalment es va haver d’anul·lar perquè –com havia ja succeït en ocasions anteriors– molts dels participants es varen haver de fer enrere, en general per motius econòmics. Esperam poder plantejar-la novament en el futur.

Quant al projecte d’intercanvi, el que vaig fer va ser entrar a la plataforma etwinning.net, que precisament pretén posar en contacte docents de tot Europa per preparar projectes conjunts. Finalment he fet una sol·licitud de professors i centres interessats a participar en un projecte que he anomenat VENI, VIDI, DIDICI (“vaig arribar, vaig veure, vaig aprendre”). El plantejament inicial, obert a suggeriments, aniria dirigit al reconeixement de l’herència europea comuna en una doble direcció:

  • Lingüística: comparació entre llengües romàniques; comunicació elemental en llatí.
  • Visita i estudi de recintes arqueològics romans i de llocs on es pugui reconèixer la influència de la cultura clàssica.

Estic a l’espera de respostes i de propostes dels centres europeus. Esper que d’aquí en podrà sortir un projecte viable per dur a terme el curs que ve.

Vull aprofitar per agrair a les institucions que han fet possible aquest projecte l’oportunitat que m’han oferit i per encoratjar els meus companys a participar en futurs projectes europeus.

erasmus-mec-sepie

Sorry, the comment form is closed at this time.

Translate »