El 25 de novembre es commemora el dia mundial contra la violència de gènere, i el departament de filosofia, coordinat amb el projecte de coeducació del centre, va preparar una petita escenografia a la que ens vàrem vestir de vermell per la sang derramada per les dones assassinades, i de negre per mantenir un dol en el record. Nicol i Johan han llegit el nostre manifest, escrit també per dos alumnes de l’institut. Gràcies a totes i tots.
Amar no és matar.
Manifest de l’IES Ses Estacions contra la violència de gènere
Avui 25N es commemora el dia en contra de la violència de gènere.
La violència de gènere és un tipus de violència que pot ser tant física com psíquica, exercida sobre una persona pel simple fet del seu sexe o gènere. És trist que les dones hagin de sofrir violència únicament pel motiu d’haver nascut dones. Aquesta violència que pateixen les dones, a Espanya, enguany, el 2019, ha conduït a l’assassinat de 66 dones per part d’homes.
És important intervenir en una situació com aquesta i evitar que més dones morin per aquesta violència. Per això s’ha de modificar alguna cosa, ja que les víctimes de violència de gènere no van disminuint a mesura que passen els anys i això vol dir que qualque cosa funciona molt malament.
Això no és feina únicament de les dones. Per molt fortes o valentes que siguin, la violència masclista se segueix donant. Per tant, els homes han de contribuir i alçar la veu com ho fan les dones.
M. C. (2n Batxillerat)
Avui som aquí per fer-nos escoltar, per trencar aquest silenci, perquè ens facin cas i sentin els crits de totes aquelles dones que ja no tenen veu a causa de la violència masclista. Durant el 2019, més de 50 dones ja no poden unir-se a la causa i, a més, n’hi ha les centenars i milers que viuen atemorides davant aquesta situació.
La majoria dels agressors són homes corrents i que trobam cada dia al carrer. Però, i la resta d’homes? Vos heu aturat a pensar que és molt probable que puguem fer alguna cosa més de les que ja feim per aturar això? Fins ara alguns ens hem limitat a mirar el problema des de la distància, com si no fos de la nostra incumbència. Idò hem de saber que el nostre silenci ens fa ajudants, còmplices, d’aquesta violència masclista. Ja és l’hora de fer soroll i ajudar a aturar-ho. Ja és hora que enviem un missatge a la nostre societat: “Totes i tots rebutjam qualsevol tipus de violència de gènere i rebutjam qualsevol excusa que ho justifiqui.”
Majoritàriament arguments sobre aquests tipus de casos es basen en la vestimenta:
“Va molt provocativa. Mira quina mini falda. Mira quins calçons que du, li veuen mig cul. Després es queixen de les violacions, normal, així com van vestides.”
Això provoca que les dones tenguin una manca de llibertat molt gran. No poden vestir-se com volen perquè, si ho fan, senten comentaris com aquests. No es poden queixar perquè no els fan cas, els lleven credibilitat, invisibilitzen els problemes com si no fossin de gran importància.
Avui, dia 25 de novembre de 2019 aixecam la nostra veu i volem acabar amb aquesta violència.
T. C. (2n Batxillerat)
